Gelosia

 

Demanes ma paraula però tinc mancança

Perduda en una arbreda de mots segada

Escapçada per la ira que sempre em nia

I ferida com folla se m’enfarfega

Escopint a la dama ensangonada

Bruta i empudegada que nidifica

Amb tan vil mal endola, oh maleïda,

D’una simple abraçada amb mel d’amor.

 

Jordi Brunet