Tu d’esquena a la porta davantal brut
Jugues amb la farina no dius ni mut
Feinejant a la cuina els ulls no hi són
Sempre vestida fosca ets al teu món
La tristesa t’estira i tu somrius
El mocador de llàgrimes amb el que vius
confident de la vida només ell sap
quan gran és la ferida al cor no hi cap
Lita Palomera
Poemes i relats contra la ira dels homes 
Deixa un comentari