Els cops anul·len l’ànima reixat subtil
Que com arrels soscava els murs de l’asil
Fanguejant tsunami que el cor atura
Tothom li fa basarda quina paüra.
En els fills emparant-se es torna inerta,
Ase dels cops, és fràgil i descoberta
La vergonya més íntima per tot la inunda
Li cal ajut i sola és infecunda.
Maria del Carme Páez
Poemes i relats contra la ira dels homes 
Deixa un comentari