Un dia i després demà

Vares besar-lo i esclatà el miratge
Res no lluïa més que l’ull de l’arma
Rere el vitrall entre la fusta fosca
Sota la cúpula

Massa argamassa per tan poca cosa
Tot era fum que es dissipà de sobte
Un esbufec i s’esquinçava l’alba
Nata de vidre

Què en fas de l’or quan res no val? Inútil
Bluf d’abundància sols metall de coure
Coure de pega i d’enganyosa talla
Dúctil i pobre

L’èxtasi dorm dins de l’ampolla verda
Plena de rostres i senyals difoses
Tot és un buf que ple de baf emboira
Luminotècnia

Desa aquell dia sota el llenç de l’aire
Viu més enllà de l’alba tots els dies
Sense destorb ni orbs reflexos falsos
Vola sens treva

Posa’t les ales que amagades dormen
Blanques i esteses a pegàs emules
Tu l’amazona que s’enlaira empesa
D’ànima fèrria

Jordi Brunet Ezquerro