Llàgrimes

26 02 2015

Sin título

Mentre el sol mandreja
entre bromalls malves,
escombra la mare
el meu primer plor,
que embassa les conques.
Escarides llàgrimes,
amargues i cegues,
llisquen fins als llavis
dient la desfeta
d’aquests teus poemes.

Escombra la mare
en el celobert
el camí de petges,
que retorna al mar,
vells sediments d’aigua,
lluny de tu i lluny
de la sang i lluny
d’aquesta teva àncora
que em desaparella.

Núria Albesa


Accions

Informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: