Llàgrimes

Mentre el sol mandreja
entre bromalls malves,
escombra la mare
el meu primer plor,
que embassa les conques.
Escarides llàgrimes,
amargues i cegues,
llisquen fins als llavis
dient la desfeta
d’aquests teus poemes.

Escombra la mare
en el celobert
el camí de petges,
que retorna al mar,
vells sediments d’aigua,
lluny de tu i lluny
de la sang i lluny
d’aquesta teva àncora
que em desaparella.

Núria Albesa