No hi sóc

26 02 2015

images

Ja no recordo l’últim dia que em vas donar pa calent per acompanyar un àpat. Aquell pa cruixent, estopós, esmunyint-se ben avall i abrasant els budells encara atapeïts. Ets tu qui m’ha arrabassat les galtes, els pits, la pell sobrant del ventre i també el nostre fill, ara consumit dins del meu ventre de joguina.
Avui és el primer dia que em miro al mirall i no em trobo. Sóc una nina de porcellana malferida que està a punt d’esmicolar-se. Sento com cops de martell els batecs del meu cor al coll, al canell, a la templa. No veig amb claredat el meu entorn: siluetes desdibuixades, arrugades i pintades amb aquarel•les que formen una massa homogènia; passes fortes, sorolls estridents que reverberen dins del meu cap i embruten el preuat silenci.
Un pes desmesurat em debilita tant les parpelles que cauen rendides, alentides per un acordió descompassat. Deixo el cos al llit i em transporto al cotxe dels pares, de camí a Falset. El vent gèlid m’oneja els cabells i la pell molsuda i m’omplo l’estómac assaborint l’olor que desprèn la terra afruitada. De sobte, el record dels teus ulls grisos interromp el somni i se’m clava com una daga enverinada.
Tinc gana.
Tot es difumina.
No hi ha tic, ni tac, cap batec, cap pulsació.
No hi sóc.

Núria Albesa


Accions

Informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: