Llit de lli,
ull de lluita,
dona lliure
bescanviant llençols.
Queralt Morros Baró
Una raresa coneguda feta
d’engrunes d’aigua
i sabó el cor pessiga
i la metzina muda acaricia
el cos poruc d’amor
que ha crescut al dessota de l’aigua.
Destreno amb dues mans el mal i atanso
el reflex cap al meu perfil
conscient, les clivelles de la ment
sota la pell són punxes que recompto.
Les guardo, cautelosa, pel proper gran descuit.
Queralt Morros Baró