Una raresa coneguda feta
d’engrunes d’aigua
i sabó el cor pessiga
i la metzina muda acaricia
el cos poruc d’amor
que ha crescut al dessota de l’aigua.
Destreno amb dues mans el mal i atanso
el reflex cap al meu perfil
conscient, les clivelles de la ment
sota la pell són punxes que recompto.
Les guardo, cautelosa, pel proper gran descuit.
Queralt Morros Baró
Deixa un comentari