Que l’aire t’acaroni

Deixa que melós l’aire t’acaroni
I premsa’l suau amb la pell del llavi
Amb l’harmonia musical de l’aigua
Baixant tota encesa expirant espurnes
Boges fent brasa líquida l’arbreda
Amarada d’un goig de la saó
Sense final que llisca arreu sedós
exhaust de plaer entre mil llençols

Jordi Brunet Ezquerro