La por dels infants

No puc ni vull comprendre
la por de veure el plor dels ulls
de la mainada, del xiquet oint
el jocs i els crits de l’altra cambra.

Després del beure s’acabà la festa
i retornà el record d’aquell trist dia
cap a comisaria i després
la casa d’acollida…

No puc ni sé com fugiria
de tanta covardia, però després de la nit
sempre ha de començar un nou dia.

Meritxell Cornella

Desmemòria

Fa dies que intento escriure però no me’n surto, tinc el cap enterbolit, com si funcionés a càmara lenta, ben bé com si m’haguèssin espremut les neurones fins a quedar eixutes. De vegades tinc una idea que podria ser bona, però es dilueix ofegada entre garbuix de la canalla, la rentadora, la trucada de la mare, i el xiulet de la thermomix. Ja no hi és, en quin departament estanc ha quedat atrapada? Tanco els ulls i intento trobar-la en un viatge inútil pels laberints de la matèria gris.

Em plantejo seriosament si tinc algun problema de memòria, o potser es tracta del famós estrés que s’ha instal•lat perpètuament en el cos i en la ment. Necessito dormir, vull dormir. Tanco de nou els ulls per cercar el no res, potser així les comportes s’obriran, les idees sortiran calladament del seu amagatall, i formaran una filera tot esperant pacientment a què em desperti. Una veu de nen m’arrenca sense pietat de la letargia reclamant imperiosament l’entrepà, la bossa del bàsquet, la pala de ping pong i les mitgetes de futbol, hòstia! tot a l’hora? No ho entenc, faig un esforç per trobar el motiu que doni coherència a aquesta petició, però res. Ni rastre tampoc de les desitjades idees. Definitivament dec tenir un problema de memòria.

Dolors Martí Julià