Desmemòria

Fa dies que intento escriure però no me’n surto, tinc el cap enterbolit, com si funcionés a càmara lenta, ben bé com si m’haguèssin espremut les neurones fins a quedar eixutes. De vegades tinc una idea que podria ser bona, però es dilueix ofegada entre garbuix de la canalla, la rentadora, la trucada de la mare, i el xiulet de la thermomix. Ja no hi és, en quin departament estanc ha quedat atrapada? Tanco els ulls i intento trobar-la en un viatge inútil pels laberints de la matèria gris.

Em plantejo seriosament si tinc algun problema de memòria, o potser es tracta del famós estrés que s’ha instal•lat perpètuament en el cos i en la ment. Necessito dormir, vull dormir. Tanco de nou els ulls per cercar el no res, potser així les comportes s’obriran, les idees sortiran calladament del seu amagatall, i formaran una filera tot esperant pacientment a què em desperti. Una veu de nen m’arrenca sense pietat de la letargia reclamant imperiosament l’entrepà, la bossa del bàsquet, la pala de ping pong i les mitgetes de futbol, hòstia! tot a l’hora? No ho entenc, faig un esforç per trobar el motiu que doni coherència a aquesta petició, però res. Ni rastre tampoc de les desitjades idees. Definitivament dec tenir un problema de memòria.

Dolors Martí Julià