No puc ni vull comprendre
la por de veure el plor dels ulls
de la mainada, del xiquet oint
el jocs i els crits de l’altra cambra.
Després del beure s’acabà la festa
i retornà el record d’aquell trist dia
cap a comisaria i després
la casa d’acollida…
No puc ni sé com fugiria
de tanta covardia, però després de la nit
sempre ha de començar un nou dia.
Meritxell Cornella
Deixa un comentari