Marreca, tat!

 

M’espremen fins a l’últim crit de suor

com una taronja àcida ploro una olor

de dolç perfum de ceba i faig menjar

així fan el que volen per abreujar

jo perdo la paciència puja pel nas

les llàgrimes afloren com al gimnàs

 

de l’emoció és l’hora del tu i el jo

buida i ja desflorada com un mitjó

he de apedaçar penes cosir i cosir

els sentiments i idees frenar el consir

 

ai si un dia em destapo de veritat

i trobo alguna feina marreca tat

 

Anna Cloe Brugueras