L’Aitor

 

Recordo l’Aitor i l’estiu

El llustre dels gigres i el temps

Que passava acariciant-

Los desagraïts amb un drap.

Volia ser la sentina

Perquè també m’acaronés.

Només després quan tant de sol

I intempèrie ja m’havien

Socarrimat la pell i més

Semblava un cap un tros de fusta

O bé una simple sargantana

Tu m’estampaves petons tan

Furtius com ara mentiders.

Tinguí sort que amainares veles

I, fins i tot, afluixà el vent.

 

Anna Cloe Brugueras